Parròquia de la Garriga

3 de Febrer de 2018 - V DIUMENGE DE DURANT L’ANY. 4 de febrer de 2018. ANY XLIII. nº 10

3 de Febrer de 2018

V DIUMENGE DE DURANT L’ANY. 4 de febrer de 2018. ANY XLIII. nº 10

UNA ALEGRIA QUE MAI S’ACABA (4)

germà Alois, carta de Taizé per l’any 2018

 

Escoltar el crit dels més vulnerables

Escolta, Senyor, la meva pregària, que el meu clam arribi fins a tu. No m’amaguis la mirada en hores de perill. (Salm 102,2-3)

En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué: “T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.”(Lluc 10,21)

No us oblideu de practicar l’hospitalitat; gràcies a ella, alguns, sense saber-ho, van acollir àngels. Recordeu-vos dels presos com si fóssiu presos amb ells; recordeu-vos igualment dels qui són maltractats, pensant que també vosaltres teniu un cos exposat al sofriment. (Hebreus 13,2-3)

Per què hi ha tantes persones que pateixin tantes dificultats (exclusió, violència, fam, malalties, catàstrofes naturals) sense que la seva veu sigui escoltada?

Necessiten suport (sostre, aliment, educació, feina, assistència mèdica), però també els és vital l’amistat. Haver d’acceptar ajuda pot ser humiliant. Una relació d’amistat pot tocar el cor: tant d’aquells qui pateixen necessitats com d’aquells que es mostren solidaris.

Escoltar el crit d’algú que ha estat ferit, mirar-lo als ulls, escoltar, tocar els qui pateixen, una persona gran, un malalt, un presoner, un sensesostre, un migrant... La trobada personal ens fa descobrir la dignitat de l’altre i ens permet de descobrir fins i tot allò que els més desemparats tenen per oferir-nos.

No podem dir que les persones més vulnerables fan una contribució fonamental a la construcció d’una societat més fraternal? Ens revelen la nostra pròpia vulnerabilitat i així ens fan ser més humans.

·  Recordem-nos que, com a home, Crist Jesús està unit a cada ésser humà. Ell és present a cada persona, sobretot en els més abandonats (vegeu Mateu 25,40). Quan anem cap els que han estat maltractats per la vida ens apropem a Jesús, pobre entre els pobres; ells ens acosten a una intimitat més gran amb ell. “No tinguis por de compartir les proves dels altres, no tinguis por del sofriment, ja que ben sovint és al fons de l’abisme que se’ns dona la perfecció de la joia en la comunió de Crist Jesús.” (Regla de Taizé)

·  Sapiguem ajudar els més febles a través de contactes personals. No n’esperem res a canvi, però estiguem atents a rebre d’ells allò que els agradaria compartir amb nosaltres. Així deixem que els nostres cors s’obrin, s’eixamplin.

·  La nostra terra també està desemparada. És més i més vulnerable a causa del mal ús que en fem els humans. Escoltem el crit de la terra. Tinguem-ne cura. Lluitem contra la seva progressiva destrucció, en particular canviant la nostra manera de viure.

Fr. Alois

Febrer
3 20 24
Enrera
2018
Endavant


Pg. Dr Vich, 1· 08530 La Garriga · Tel: 93 871 46 91 Fax: 93 841 81 38 · e-mail: info@santestevelagarriga.org

Disseny web i programació: clickart