Parròquia de la Garriga

Avui he anat a visitar una parròquia. Avui he anat a visitar una parròquia. Sempre tinc una mica de recança perquè els companys pensen que els hi demanaràs més feina. Avui, però, era veritat. Quan sortíem de la rectoria, a la plaça de la vila, s'hi congregava la gent, les autoritats..., el curiosos... Hem fet un minut de silenci acompanyat per les campanes de l’església. Les mateixes que convoquen a celebrar el “sacrifici del Senyor” cada diumenge. Avui, però, evocaven altre sacrifici. Un minut de dol per la vida d’en José Luis Ruiz Casado. He pensat que del primer, del Crist, el van penjar a la creu sols per haver estimat. Del segon dos trets al cap sols per haver volgut servir la seva ciutat que, sens dubte, és també una forma d’estimar... Quan les campanes han callat s’han sentit els acords d’una cançó d’en Raimon: “Un temps...” (...) “NO CREIEM EN LES PISTOLES!!!...” Després més parlaments, aplaudiments, comiats. Anava cap a l’aparcament a cercar el cotxe i tombant m’he “topat” amb una colla d’adolescents, nois i noies... Aliens del tot al que havia passat a la plaça. Potser, fins i tot, aliens als esdeveniments d’ahir a St. Adrià. He sentit les seves converses..., tot el seu neguit era saber com en “Víctor” s’ho feia per obtenir tants punts i passar de pantalla amb tanta facilitat amb la màquina de “video-jocs”. Realment frisaven per saber-ho. Un altre l’insistia a la “Vero” per que li donés un cigarret... I, res més? em deia jo!? Senyor, què fa la nostra societat que no genera joves més sensibles davant fets com l’assassinat del regidor popular de St. Adrià? Com eduquem els nostres joves des de les escoles, les parròquies, els centres d’esplai que, mentre els adults guardem silenci, no hem estat capaços d’ajudar-los a ells a fer el mateix? Tu, Jesús, “perdies” el temps amb els deixebles. No vas fer pas gaires declaracions de principis ni campanyes... Però estaves al seu costat, vetllant, acompanyant, ajudant a assumir i interioritzar, àdhuc, la creu... De primeres no vas tenir gaire èxit, fou més tard que van comprendre... Avui et demano pels joves del darrera la rectoria, per tants d’altres que com ells són indiferents a tants problemes i fets esfereïdors de la nostra vida i societat. Et prego per les seves famílies, pels seus educadors a l’escola, a l’esplai, al reforç escolar... Sols podrem contagiar allò que vivim.... Què potser no som prou sensibles i solidaris nosaltres? Què potser no són convincents els nostres actes? Què potser se’ns veu massa el llautó? O, tal vegada, no diem les coses prou clares i més aviat creem confusió i indiferència? Oh, Mestre, Educador... que aprenguem de tu a viure per contagiar! Fes-nos a tots i a totes més coherents, transparents... Capaços de fer que els nostres infants, adolescents i joves estiguin disposats a renunciar a una estona de “game-boy” per un minut de silenci i una cançó.

Pg. Dr Vich, 1· 08530 La Garriga · Tel: 93 871 46 91 Fax: 93 841 81 38 · e-mail: info@santestevelagarriga.org

Disseny web i programació: clickart